Parc de Gernika, 1C Terrassa, Barcelona
Llámenos al 930 13 80 53
Lun - Vie de 9:30 a 13:00 - 15:00 a 20:00

Com afecta l’estrès al nostre cos?

efectes de l'estres al cos Pilar Lopez Estetica a Terrassa

Quan tenim estrès, la glàndula pituitària obté una reacció provocant l’augment de la secreció de l’anomenada hormona adrenocorticotròfica (ACTH). Quan la pituitària envia aquesta secreció d’ACTH, una alarma es disparés dins del nostre cervell. Aquesta alarma diu a les glàndules suprarenals, que estan situades a sobre dels ronyons, que inunden el torrent sanguini de les hormones de l’estrès, incloses cortisol i adrenalina. Aquestes hormones de l’estrès provoquen una sèrie de canvis fisiològics al nostre cos, com ara l’augment de la freqüència cardíaca i també la pressió arterial, la inhibició del sistema digestiu i finalment l’alteració del sistema immunitari. Quan desapareix l’amenaça percebuda els nivells de cortisol i adrenalina del torrent sanguini disminueixen, i la freqüència cardíaca, la pressió arterial i la resta de funcions del cos tornen a la normalitat.

En resposta a l’estrès, el cos augmenta automàticament la pressió arterial, la freqüència cardíaca, la respiració, el metabolisme i el torrent sanguini que arriba als músculs. Aquesta resposta té l’objectiu d’ajudar el nostre cos a reaccionar ràpidament i eficaç davant una situació de molta pressió.

Si les situacions d’estrès s’acumulen una darrere l’altra, el cos no té temps de recuperar-se. Aquesta activació a llarg termini del sistema de resposta a l’estrès pot alterar gairebé tots els processos del nostre cos. Algunes de les respostes físiques més freqüents a l’estrès crònic afecten l’aparell digestiu. Per exemple, els dolors d’estómac o diarrea són molt habituals quan s’està estressat. Això passa perquè les hormones de l’estrès alenteixen l’alliberament de l’àcid secretat per l’estómac i el buidatge de l’estómac. Aquestes mateixes hormones estimulen el còlon, que accelera el pas del contingut.

L’estrès crònic tendeix a fer menys actiu el sistema immunitari, cosa que ens fa més propensos a patir refredats o altres infeccions. És típic que el sistema immunitari respongui davant d’una infecció secretant diverses substàncies que provoquin inflamació. La inflamació sistèmica crònica contribueix al desenvolupament de moltes malalties degeneratives.

L’estrès també s’ha relacionat amb el sistema nerviós, ja que pot provocar depressió, ansietat, crisi d’angoixa i demència. Amb el pas del temps, la secreció crònica de cortisol pot provocar danys a diverses estructures del cervell. Una quantitat excessiva de cortisol també pot provocar trastorns del son i la pèrdua de la libido. L’aparell circulatori també resulta afectat per l’estrès, perquè es pot produir un augment tant en la freqüència cardíaca com en la pressió arterial, cosa que pot provocar un infart de miocardi o un vessament cerebral.

La forma exacta com una persona reacciona davant d’un factor estressant concret pot ser completament diferent de qualsevol altra persona. Hi ha gent que es mostra tranquil·la de forma natural davant de gairebé qualsevol cosa, mentre que altres tenen una reacció forta al més mínim indici d’estrès. Si heu tingut qualsevol dels trastorns següents, pot ser un senyal que pateix estrès: ansietat, insomni, mal d’esquena, problemes de relació, restrenyiment, dificultat per respirar, depressió, torticoli, fatiga, estómac regirat i pèrdua o augment de pes .

Després de dècades de recerca, és clar que els efectes negatius relacionats amb l’estrès són reals. Encara que potser no sempre siguem capaços d’evitar les situacions estressants, hi ha una sèrie de coses que es poden fer per reduir l’efecte que té l’estrès al nostre organisme. La primera és la relaxació. Aprendre a relaxar-se no ha de ser difícil. Aquí enumerem algunes tècniques senzilles que us ajudaran a trobar el camí cap a la tranquil·litat.

Font notícia: Clínica Cunill